Música Catalana

EL GRAN TEATRE DEL LICEU

És el teatre d’òpera més important de Catalunya. Es va inaugurar sobretot com l’orgull de la puixant burgesia barcelonina. La primera òpera s’hi va estrenar l’abril de 1847. El teatre es va cremar dues vegades (1861, 1994) i va patir un atemptat terrorista important (1893). L’escena actual es va tornar a obrir el 1999. L'aforament de la sala és de 2292 persones, de manera que el Liceu és un dels teatres d'òpera més grans del món. Les òperes històricament més populars per al gust del públic local són les obres de Verdi i Wagner. Al Liceu es van estrenar a la península ibèrica òperes txeques com Rusalka, La núvia venuda (1924), Kàtia Kabànova (1973), El cas Makropoulos (1999).

Més informació: http://catalunya2011.blogspot.com/2014/02/gran-teatre-del-liceu.html.


EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA I L’ORFEÓ CATALÀ

El Palau de la Música Catalana (1908) de Barcelona és una les obres més importants del modernisme arquitectònic. L’autor és l'arquitecte català Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), l'any 1997 la UNESCO va declarar l’edifici Patrimoni Mundial. És destacable una sala ricament decorada i lluminosa amb un aforament de més de 2000 persones. Està considerat com una de les millors sales de concerts d'Europa.

L'Orfeó Català (1891) és la coral catalana més prestigiosa. En origen va ser masculina, més endavant mixta. Es va constituir dins del procés de la renaixença cultural catalana. Té un repertori ampli, centrat en la música tradicional catalana. El Palau de la Música Catalana es va edificar amb el propòsit de servir com una seu digna d'aquesta coral.


PERSONALITATS DE LA MÚSICA CLÀSSICA

Cantants d'òpera catalanes, dones: Josefina Huguet (1871-1950), Concepció Badia (1897-1975), Victòria dels Àngels (1923-2005), Montserrat Caballé (1933-2018).

Cantants d'òpera catalans, homes: Hipòlit Lázaro (1887-1974), Jaume Aragall (1939), Josep Carreras (1946).

Compositors catalans: Isaac Albéniz (1860-1909), Enric Morera (1865-1942), Enric Granados (1867-1916).

Pau Casals (1876-1973): Violoncel·lista, director i humanista famós. És molt recordat un moment memorable de la seva vida, quan a la seu de les Nacions Unides a va interpretar la cançó tradicional catalana El cant dels ocells i va fer un discurs (1971).

Jordi Savall (1941) és un musicòleg especialitzat en música antiga, i un dels millors intèrprets d’un instrument de corda antic, la viola de gamba. Montserrat Figueras (1942-2011), una soprano excel·lent, especialitzada en música antiga, va ser la col·laboradora més propera de Savall. Figueras i Savall van ser matrimoni.

LA NOVA CANÇÓ

La Nova Cançó, als anys seixanta i setanta del segle XX, va ser un moviment que va impulsar les cançons en català a Catalunya i la resta dels Països Catalans, en el context advers de la dictadura franquista. Les lletres de les cançons, amb influències musicals sobretot del folk, es van orientar a un esperit de protesta i a favor de la democràcia. Els artistes es van agrupar sota la denominació col·lectiva de Els Setze Jutges. Una de les cançons més importants va ser L'estaca de Lluís Llach (1968), que amb el temps es va convertir en un himne de protesta.

Alguns dels artistes més cèlebres: Miquel Porter, Josep Maria Espinàs, Guillermina Motta, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Jaume Sisa.

A LA FOTOGRAFIA, D’ESQUERRA A DRETA: LLUÍS LLACH, OVIDI MONTLLOR I JOAN MANUEL SERRAT

ROCK CATALÀ

S’entén per rock català la música rock i pop apareguda durant els anys vuitanta i principis dels noranta del segle XX. A la pràctica inclou grups apareguts als anys setanta, que volien cantar en català en el context de la fi del franquisme. Va arribar a ser un fenomen cultural important a Catalunya. En les lletres d’alguns grups va ser igualment important la idea de la independència catalana. Alguns del grups més famosos van ser Companyia Elèctrica Dharma, Sopa de Cabra, Els Pets, Lax'n'Busto, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Gossos, Sau.


ESCENA MUSICAL CONTEMPORÀNIA

Hi ha varietat de gèneres, i es dona una penetració del català fora del rock i el pop, per exemple en el hip hop. Els grups catalans més populars sovint fan música pop-folk, ska, pop, reggae. Durant els últims anys ha guanyat espai el rap, ajudat per casos judicials relacionats amb la llibertat d'expressió, com el rapper mallorquí Valtònyc. Mentrestant, festivals com el Sónar o Primavera Sound han adquirit una tradició sòlida. A Barcelona hi ha clubs i discoteques de nivell europeu, com Pacha, Razzmatazz, Jamboree, Sutton, Heliogàbal. Als Països Catalans, a Eivissa trobem, en l’esfera de la música electrònica, clubs famosos a tot el món, com Amnesia, Pacha i Privilege.

Artistes més cèlebres: Els Amics de les Arts, Els Catarres, Estopa, Cesk Freixas, La Pegatina, Manel, Maria Coma, Mazoni, Mishima, Obeses, Pau Vallvé, Roger Mas, Sak Noel, Sanjosex, Silvia Pérez Cruz, Txarango.

Rumba catalana: És un estil originari de la comunitat gitana de Barcelona, d’origen incert,
desenvolupat a partir dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, amb influència dels ritmes llatinoamericans que anaven arribant a Catalunya.

Artistes més cèlebres de la rumba catalana: El Pescaílla, Peret, Gato Pérez, Los Manolos, Sabor de Gràcia, Gipsy Kings.


Recent lyrics

shuki
ntate


Close Ad